David Mckie, professor de la Universitat de Waikato (Nova
Zelanda) en unes declaracions al diari ARA ha dit: “El 9 de novembre, si
s’impedeix votar als catalans, s’ha de convertir en el dia de la vergonya d’Espanya.”
El professor veu aconseguida més aviat la indpendència de Catalunya que la
d’Escocia. Els grans arguments del PP contra la independència catalana són: a)
és il·legal (Mariano Rajoy), b) posa en perill la continuitat històrica
d’Espanya (Aznar). Una postura suposadament il·legal quan és consequència d’un
clam popular alló que primer demana és parlem-ne perquè possiblement la
il·legalitat rau en la llei i no en el clamor popular. Alló que veritablement
és il·legal per antidemocràtic és negar-se a dialogar. Per què davant d’un moviment
popular alló que primer cal esbrinar és la seva veritat i la seva justícia. No
hi ha cap llei que davant de la veritat i la justícia no es pugui debatre. I
molt més quan el mateix Tribunal Constitucional ha deixat la porta oberta al
dret a decidir. Personalment em sembla incomprensible que davant un
posicionament de trenta especialistes en dret, abogats i jutges, la resposta no
sigui seiem a la taula i parlem-ne i per contra el primer moviment pretengui
sancionar. Només aquest fet és suficient per convèncer-me de la feblesa
democràtrica de la postura del President Espanyol. Cal no oblidar que les lleis
són efímeres i per exemple la Constitució ha estat modificada quan al poder l’hi ha interessat i
sense consultar a qui veritablement té la facultat que és el poble. El segon
argument, posar en perill la continuitat histórica d’Espanya. En qué consisteix
aquesta continuitat? En la imaginació de qui li dóna a Espanya tres mil anys d’història?
Retrocedim nomès fins l’imperi romà. Com estava dividida la península ibérica?
En dues parts, la dominada pels romans la Terraconense i la resta. La
Terraconense equival a la Catalunya actual. Qui tenia aleshores personalitat
jurídica? Avancem un xic. Els Reis Catòlics, Catalunya i Aragó no pertanyien al
regne de Castella, tenien lleis i constitucions pròpies i Catalunya gaudia de
les seves. La primera unificació, no unitat, és de l’any 1714, pel poder de les
armes. Els drets històrics de Catalunya continúen vigents. La Espanya, unificada
pel poder de les armes, té tres cents anys de vida i el deure de retornar els
drets legals i històrics a qui els tenia. La unitat històrica d’Espanya és
històricament canviant, i res impediex un nou canvi. Un canvi que no ha de ser
la vergonya de ningú, sinò el triomf de
la democràcia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada