LA MORT MONEDA DEL SEGLE XXI

La mort, punt final de l’existència, és germana de la vida i mereix respecte i acceptació voluntària. Però dissortadament, la mort no és sempre un acte lliure del ser humà sinò una imposició forçada injustament i causada per egoísmes injustificables. A ple segle XXI encara és moneda de canvi del mercat esclavitzador d’una part molt important de la societat. La mort és moneda de canvi de la política, sia democrática, sia absolutista, que busca en el poder un modus vivendi i esdevé un factor fàcil d’enriquiments personals. El mercat de la mort té en les armes de tot tipus la mercadería de negocis humanament injustos, il·lícits, immorals i inhumans. I les armes en el segle, que de la globalitat en vol fer un model perfecte de societat, continúen sembrant el terror, la misèria i la mort. I les nacions, suposadament més civilitzades, també fan grans negocis amb les armes. Les paus signades desprès d’una victòria en una guerra mai han estat duraderes. Els models de civilitzacions més avançades mai han aconseguit la felicitat integral per a tota la seva gent. En els paísos més rics del món impera la més gran pobresa i el negoci de les armes és més rentable. Quantes morts es contabilitzen cada dia en el món més civilitzat, consequència de les màfies i grups armats? Però com les morts per encàrrec no són prou productives per a la producció armamentista mundial, l’afany de poder polític i económic ha esdevingut el gran aliat de les guerres. Guerres que cada dia causen innombrables morts entre la societat civil. I com s’ho miren les grans potències? Són incapaces de posar-se d’acord per culpa d’interessos egoístes i per incapacitat intel·lectual de diàleg. És totalment inconcibible per criminal que una potència ordeni a habitants del país enemic que desallotgin els seus habitatges perquè per necessitat de guerra seran bombardejats. I les grans potències del món  lliure s’ho miren. Els resultats fan pensar així. Sovint em pregunto: com poden contribuir a la pau mundial si són incapaces de  crear pau a casa seva? Fem una ullada a Europa i ens en convencerem. És una injustícia històrica que a ple segle XXI el negoci de les armes encara sigui una de les indústries i un dels comerços més rendibles. Estic convençut que els culpables de la situació crítica mundial actual són la política, l’economia i dissortadament també la religió. I estic convençut que si les grans religions mundials es possessin d’acord la pau global seria una realitat malgrat la política i malgrat l’economia. La religió, quan és verdadera religió, és la única col·lectivitat que es preocupa de la felicitat integral de la humanitat. Però, dissortadament en l’actualitat no és així. I el desequilibri entre política, economía i religió explica que actualment en el món sis mil milions de persones viuen en el llindar de la pobresa contra els mil milions que gaudeixen del vuitanta per cent de la riquesa mundial. I en aquest desgavell la indústria del mercat de la mort hi té el protagonisme  beneït per la política, l’economia i la religió que quan parlen de globalitat només entenen de globalitat económica en poques butxaques.