Els Campionats Mundials de futbol 2014 ja són història. La
Selecció d’Alemanya és la nova campiona.
I el futbol esport què hi ha guanyat? Han estat uns campionats netament
esportius? Òbviament, no. Entre totes les seleccions classificades, penso
honestament que ha assolit el guardó la millor futbolísticament. Com també crec
que la final disputada havia d’haver estat entre Alemanya i Holanda. Podem
afirmar que aquest campionat ha estat el del grans fracassos? D’acord amb les
perspectives creades i amb la propaganda escampada, la deportivitat ha girat
l’esquena als interessos i en certa manera, ha estat, en un grau considerable,
el campionat dels fracassos. Fracassos esportius i de tota mena. Sincerament el
futbol que jo he pogut seguir, els dels partits de quarts, semifinals i finals,
que en principi haurien de ser modèlics, m’ha decepcionat en gran manera. Però
alló que no m’ha decepcionat és el fracàs dels super-futbolistes, els genis,
els que estan per damunt de tot com déus hiperbòlics, sigui per les raons que
siguin. Una, per no saber-se moure entre el marcatge del contrari, per no
dominar els nervis, ni la técnica i tàctica a l’hora de construir o definir i
una altra per culpa del tot si val mentre no pugui acabar la jugada el jugador
perillós. En una paraula, les lesions. Massa lesionats en un campionat que
hauria de ser orgull de la deportivitat i esdevè vergonya de
l’antideportivitat. Qui és el culpable? Penso senzillament que de
l’organització i de l’imperi del diner en l’orientació globalística del futbol.
Aleshores els marcatges a l’home són esperpèntics, el reglament dóna facultats
als arbitratges a favor del espectacle i en contra del deportista i alló que se
celebra és el guanyar. Francament els Campionats del Món han estat un model de
l’antideportivitat començant per sancions que volen ser modèliques però una
vegada més les lleis no són iguales per a tothom. No cal recordar exemples. Són
prou clars. El causant de la lesió de Neymar sense sanció, l’arbitre ni se n’adonà
(exemplar el fet), per contra Suàrez, causant d’una lesió molt menys greu, una
sanció ¿exemplar? Comparant els dos fets, la llei del més fort. Hi ha un altre
tema molt important. El valor social del futbol. Només un apunt per parlar-ne
un altre dia. Es vanta la TV que han seguit l’esdeveniment mil milions de
televidents. El món som set mil milions
de persones. Perquè no n’han gaudit els altres sis mil milions?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada