PER QUÈ ES PERDEN MOLTES IL·LUSIONS?

Alemanya 7 – Brasil 1. Un resultat que convida a pensar i meditar en profunditat. L’esport, i en el nostre cas el futbol, juga un paper de configurador social i coherentment els seus actes i esdeveniments denuncien lliçons també històriques. No nomès metafòriques. Amb aquest resultat s’esvairen les il·lusions d’un poble que celebrava a la bestreta el títol de campió, títol que ara veu com s’em va cap a un altre país. Però avui, alló que penso important és reflexionar sobre el fracàs, si de veritat se’n pot definir així. Les esperances eren fundades. Havia arribat a les semifinals superan totes les dificultats. Tenia una sòlida base per confiar-hi. Però els responsables no van pensar en el imponderables i com evitar-los. El Brasil tenia un bon equip que despertava fortes esperances. Dos jugadors mítics donaven solidesa a tot el conjunt. Però per raons diferents, aquests dos jugadors no van poder jugar el partit de les semifinals. Els  motius no són tots per questions de qualitat deportiva, ultrapassen aquesta condició. La federació brasilera va escollir els millors jugadors. Però la manca de previsió, l’atzar i una reglamentació van fer la resta. Van sentenciar a perdre. Amb la presència de Tiago Siulva i de Neymar el resultat hauria estat el mateix? Òbviament que no. Hauria guanyat el Brasil?  Tenia les mateixes possibilitats que Alemanya amb l’afegit de camp propi. Dues decissions reglamentàries juguen el paper de culpables. La sanció d’un partit s’hauria d’haber evitat per part del jugador i per part de la direcció de l’equip. Era tècnicament necessària la falta de la doble tarjeta? Penso que hi mancà autocontrol emocional. No s’hi val dir que la falta garantía poder jugar la final. Però la final no estava assegurada. S’han de controlar tots els fils. La falta de la lesió és més greu i ho és per les consequències. Una lesió eludida reglamentàriament va deixar  l’equip sense el seu puntal. La seva presència va ser decissiva en tots els partits classificatoris. El reglament i la seva aplicació hi té part de culpa. La lesió sí que era evitable amb un arbitratge que garanteixi la netedat i legalitat esportiva. Culpo a l’àrbitre dels quarts de final de l’eliminació del Brasil? Sobre el paper, sí. Alemanya havia de ser eliminada? No. Només un joc amb igualtat de circumstàncies, amb una reglamentació aplicada justament, podía decidir el guanyador. Referent al Brasil hi juga una altra circumstància que cal analitzar i estudiar i penso humilment que ha interferit en el resultat. La fuga de cervells a altres federacions que porten els millors jugadors a participar en altres estils de joc. Un nombre important de jugadors brasilers no juguen la lliga del seu país. Incideix a l’hora de fer la selecció nacional? Penso que sí i no pas positivament. El partit Brasil-Alemanya presenta molts interrogants. I la conclusió no pot ser altra que la urgència d’un  reciclatge de d’alt a baix, federacions, arbitratges, clubs, directius, tècnics, reglament i també la premsa i afició. El futbol ho necessita, per què es tracta d’una activitat humana, d’una filosofía i d’una pedagogía. No pot estar a l’albir del diner que hi té molta culpa en tot el que succeix en el futbol actual.