EL FUTBOL FACTOR SOCIOLÓGIC

No tinc cap dubte del poder educatiu i configurador social de l’esport, i en concret del futbol. I en base a aquest principi acuso obertament als organitzadors dels Campionats Mundials com incomplidors d’aquest principi de psicologia deportiva. Vaig acabar el meu darrer comentari citant una informació televisiva en la que es vantava que havien seguit els campionats mundials 2014, mil milions de televidents. Certament que és una xifra important, no ho negarè, però per a ser global li resta moltíssim de camí per recòrrer. Actualment la població mundial és de set mil milions d’habitants. Per tant sis mil milions no pogueren gaudir-sen. Si tenim en compte que la riquesa mundial en el seu vuitanta per cent la gaudeixen el vint per cent de la població, ens adonarem que els sis mil milions no en gaudiren per mancances molt greus de subsistència la majoria. Però alló que encara agreuja més la questió és que entre els mil milions hi ha persones al límit de la pobresa. Què hi pot fer el futbol? Penso que molt. Començant per respectar que com activitat humana està al servei de tota la humanitat, no només d’una part. Però dissortadament, quan una activitat humana és principi de riquesa, a l’instant, els manipuladors se n’apoderen i alló que hauria de ser per a tothom és per a uns pocs. Malauradament aquests manipuladors es presenten amb pell d’ovella fingint que són benefactors de la humanitat. El futbol és un factor de riquesa. És una de les activitats que mou més diners en el món actual. Però aquests diners beneficien als menys. És tal la manipulació que volen demostrar la seva bondat convertint en multimilionaris alguns esportistes, quan la inmensa majoria no arriben ni a mileuristes. I és tanta la gosadia que els manuipouladors del diner han aconseguit que la gran massa aplaudeixi follament a uns pocs, que omplint-los de diners, els converteixen en déus. És una d’aquelles demostracions de com funciona en aquest món la distribució de la riquesa que la natura crea per a tota la humanitat i un grup s’autoproclama humanitat per apoderar-se’n, rentar-se hipócritament la cara i passar com a benefactors de la societat. Pregunteu-li al president der la FIFA quin és el seu sou. No és mileurista, és milionari. Dissortadament l’esport del futbol no està al servei de tota la humanitat, malgrat les fundacions i la creació d’escoles en paísos pobres, que sota la capa d’una caritat a la vista busquen el seu benefici en recerca de jugadors fenòmens. No han d’existir aquestes escoles i fundacions? Sí però amb una filosofía deportiva autènticament social. El futbol com sport, pot, però als manipuladors de l’esport no els hi interessa. Cal treballar perquè el futbol com sport sigui el que veritablement és, esport, factor social i configurador de convivència en pau. Per aixó només hi ha un camí, que el diner estigui al servei de totes les persones sense excepcions.