El capítol de la Torre de Babel, narrat des d’una visió
humana, posa en la sanció el pes de la dispersió. Parlar una sola llengua,
comporta una mateixa cultura davant les diferències, i concentrar la població
en un únic indret, una solució antinatural i per més inri aspirar a ser
absoluts, són tres postures que en elles mateixes porten la penitència. La història
ensenya com s’han diferenciat les parles, com n’és de necessari habitar tot el
planeta i un ésser relatiu no pot actuar mai com absolut. El cronista acaba el
capítol dient:”Áixí el Senyor (el poder
absolut) els va dispersar des d’aquella regió per tota la terra, i van
abandonar la construcció de la ciutat. Per aixó aquella ciutat porta el nom de
Babel, perquè allà el Senyor va posar la confusió en el llenguatge de tota la
terra, i des d’allà el Senyor va dispersar els homes arreu la terra”. Aixó
és una sanció, no un càstig, amb aquesta decissió s’explica com s’ha de complir
el mandat del llibre del Gènesi de multipliquèu-vos i pobleu la terra. Va
recordar a la humanitat quina és la seva missió en l’espai i en el temps. La
multiplicació de llengües ha estat un model de progressió cultural i de crear
col·lectivitats, pòbles, nacions, i el poblar la terra els hi recordava que en
ella hi trobarien els productes per a la seva subsistència. Dissortadament
aquesta solució no ha estat interpretada com un model de convivència, sinò com
una raó, perquè la imposició del més poderós fent febles els altres, tinguès
una justificació. Avui es parla molt de globalitat amb la intencionalitat de
centrar el poder en l’economia. Una alteració del pobleu la terra. Alló que és
per a tothom no pot estar mai manipulat per uns pocs en benefici propi. La
solució del Senyor donada a la humanitat amb motiu de la Torre de Babel és
força entenedora: la diferència de pobles és el model natural de la societat i
tots els humans han d’aportar la seva col·laboració a la convivència i a la
producció de riquesa. La Torre de Babel és la gran lliçó de la necessitat de la
diferència en el món perque sigui un model global. La dispersió de la Torre de
Babel no és la contradicció de la globalitat sinò l’afirmació que nomès és
possible des de les diferències. És la solució més racional si tenim present
que el ser humà és relatiu i per consegüent la imatge global de la societat no
s’aconseguirà sense respectar les individualitats, les personals i aquelles
col·lectivitats formades per persones que coordinades entre elles tenen el
carácter d’individualitats, per exemple les nacions, els pobles. No és aquesta
la filosofía, per exemple, de la Unió Europea que acaba donant el protagonisme
al diner, no a la voluntat popular. La marginació política de la voluntat
popular es prou palesa en el tracte del govern espanyol al poble català. La
globalització que es vol implantar a la Unió Europea és en ella mateixa impossible
perquè margina el gran valor globalitzador, la persona i amb ella les
col·lectivitats creades a l’entorn d’una mateixa llengua i d’una cultura. La
lluita com la catalana i l’euskera per ser independents és un gresol necessari
per l’assoliment d’una convivència global només possible des de les diferències
i del tractrament just per atothom de les riqueses naturals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada