LA PAU D’UNES VACANCES PER PENSAR

La pau interior, que el blau de l’aigua del Mediterrà regala al ulls, omple de curiositats la ment acaronada per les emocions i la tranquil·litat d’un silenci esdevè contemplació. Dedicar uns moments a pensar i meditar la vida própia, un petit gra de sorra, en la gran platja de l’existència omple de records de petjades i trepitjades que, segon a segon, modelen la imatge com a persona. El “jo” al bell mig dels grans moviments locals, comarcals, nacionals, i mundials, què hi suposa, què hi ha de fer? Una idea és clarificadora: jo sóc global en companyía dels altres grans de sorra. La idea del joc sóc món, jo soc història, jo soc futur, jo soc global, en una paraula jo soc jo en el tot. I ho soc perquè com tots els altres en formo part i la meva imatge, per petita que sigui, és necessària en la gran obra d’art de la humanitat, perquè el meu jo, la meva individualitat, també és humanitat i d’acord amb el concepte globalista de la història,jo soc la humanitat. Sentir-se i saber-se tot en el tot és necessari per donar sentit a la pròpia existència perquè et fa conscient de la petitesa dels actes en el marc de la grandesa de la vida. Per configurar la convivència universal són indispensables totes les vivències, les febles i les fortes, les humils i les superbes, i la seva importància no es valora per la força, ni pel diner, sinò per la qualitat humana de la persona. Contemplant la immensitat del mar, tanco els ulls, escolto el meu cor i la meva ment i m’adono que la meva petitesa és inmensa perquè també és mar.I aleshores repasso la meva situació en el món i en la història i sento l’escalf del meu entorn o la fredor del que no m’hi vol i malgrat tot m’hi sento imprescindible. Només em falta ser-ne del tot conscient. En el marc dels grans moviments mundials em moc en un petit espai que es diu Catalunya. I és aquest espai català el que demana el meu jo. Jo será universal siguent català. Aquesta peculiaritat és germana del ser castellà, andalús, aragonés, valencià, mallorquí, francés, anglès, italià, alemany, i per què és germana soc diferent i com a diferent soc tot, universal, global. La meva diferència em fa independent però no inncessari, ni insollidari, la necessitat i la solidaritat són qualitats inherents de la globalitat, de la universalitat. I tot amb la força d’una gota d’aigua del mar. Ben mirat, els rics són com els pobres nomès gotes d’aigua; els governants com els governats nomès són gotes d’aigua. Quan el mar es revolta, per què ho fa? Qui és el responsable? Òbviament les gotes no es mouen per qquè sí. Els maremotos arrosseguen les gotes d’aigua a comportaments violents, per què? Tot té la seva raó de ser, estar i fer. Només cal pensar-hi, meditar-hi, contemplar i deduir els perquè i valorar les consequències.Quin sentit tenen aquests moviments en la globalitat univsersal i perquè es produeixen? En l’explicació amb tota certesa s’hi descobreixen els valors també positius, un terratrèmol marí també aporta resultats favorables.Nomès cal pensar-hi, meditar-hi, contemplar i bastir la seva filosofía.Potser aquesta vesant de la cultura és la que manca en els grans moviments socials devastadors. La cultura és la raó de ser de la història. Quan no es tè en compte, el desastre és inevitable.