ESCÀNDOL PUJOL…

El fet en ell mateix és condemnable. Nomès tinc la informació a través de facebook i per casualitat d’una part del programa nocturn de La Sexta d’ahir, 26 de juliol. Sincerament m’era simpàtic el polítc Jordi Pujol i ara em pregunto, si l’escàndol será veritablement un escàndol o el principi del descobriment, a la pell de brau, d’una gran estafa democràtica. La velocitat i la duresa, amb que es tracta la figura de l’expresident de la Generalitat, pot molt bé denunciar una intencionalitat política de descomposició, que vagi més enllà i la descomposició sigui peninsular. Perquè com comenta el Diari ARA, aquest escàndol pot molt bé ser un avís contra Espanya. El primer pensament, que he tingut, ha estat el reconeixement per part de Jordi Pujol del mal fet i per conseqüent valorar-lo com un acte de noblesa. Un bon amic del facebook m’ha fet reconsiderar la meva postura. Però encara no n’estic prou segur, perquè la precipitació de massa comentaris en  fan pensar també en una campanya contra Catalunya. Però aquest argument és un boomerang, que pot culpar a Espanya, perquè valga’m Déu els polítcs corruptes, que hi pol·lulen. Un fet és positiu i molt, Catalunya ha fet net d’un gra de pus podrit. I encara que se’m faci difícil acceptar-ho sense tenir més informació, per començar he de condemnar-lo i crec, com ha dit la Presidenta d’ANC, que s’ha de fer net. Escombrar un políitc que durant vint-i-tres anys ha estat president de la Generalitat és una tasca no agradable. És d’esperar que Jordi Pujol, si de veritat estima Catalunya, accepti, humilment, el càstig corresponent i es retiri de la política voluntàriament. He escrit si de veritat estima Catalunya, perquè, el fet de destapar l’escàndol en les actuals circumstàncies, em fa dubtar la honradesa del seu pas cap a la independència de Catalunya, quan ell en el fons no era independentista. I aquest gest em causa mal estar. Tampoc trobo massa correctes les declaracions de polítics catalans pertanyents a partits polítics de diferents tendències, que s’apunten al carro de les acusacions, quan  personalitats dels seus propis partits són més que sospitoses de conductes il·legals económiques tant o més greus que les de Jordi Pujol. I el que és més greu i denunciador és la seva defensa de l’aforament de l’exrei d’Espanya, una de les dues centes fortunes més riques del món segons la Revista Forbes. Si és veritat, i sembla ser que sí, que quan fou declarat Príncep per Franco i a la mort d’aquest, rei, hi arribà amb una mà davant i una altra darrera, com s’explica el seu enriquiment? Els que ataquen Jordi Pujol no sé si són coherents i ataquen també al exmonarca. L’escàndol Pujol en principi sembla que pot fer molt mal a Catalunya però crec que és l’inici d’una nova política democràtica, que escombri tots els que hi porten anys i panys vivint-ne, i Espanya esdevingui demócrata de veritat i Catalunya independent. Desitjo que el càstig, la pena i el sacrifici vagin per aquest camí, amb una conndició que la justícia i la veritat triomfin.