Sr.Rajoy, tinc dret a decidir?

Encara guardo la carta que li vaig enviar i la resposta que vaig rebre. Vos no la vàreu llegir i com sou tant intel·ligents la resposta me la va fer un subaltern amb el seu propi membrete. Una demostració d’atenció al ciutadà. Aquest escrit no el llegireu, però no és pas el meu objectiu, el que sí espero és la lectura dels meus amics i dels qui pensen com jo, que som molts i força d’ells no són catalans. La pregunta base és, tinc dret a pensar? Aquí no hi té entrada el seu famós NO. La Constitució no hi té res a dir. Si tinc dret a pensar, per la mateixa raó el tinc per manifestar el que penso. Un pas més endavant. Per ara, com espanyol nomès políticament, amb la Constitució tinc tot el dret a pensar i el que penso de manifestar-ho, encara que el meu pensament no estigui d’acord amb la llei, perquè amb la meva veritat a la mà, hi tinc tot el dret. I com espanyol que sóc, desitjant no ser-ho, amb la Constitució a la mà vos no m’ho podeu negar. I en la meva situació política d’espanyol penso que no vull continuar sent-ho. Constitucionalment hi tinc tot el dret. Ara imaginem, no és només imaginació, que hi ha més d’un milió de catalans i catalanes, que com jo són políticament espanyols i no volen continuar sent-ho, com jo tenen tot el dret constitucional per manifestar-ho. Si tan legalista sou, els ho prohibireu? Però Sr.Rajoy l’experiència ens ensenya que hi ha aspectes de la Constitució que no compliu. El dret a un treball digne, què heu fet perquè tots els espanyols el tinguin? És un dret natural de subsistència i la Constitució el reconeix, perquè no el compliu? No em digueu que no teniu mitjans perquè no m’ho crec. Donem una ullada a la corrupció que esquitxa a tants polítics i la llei no s’aplica igual per a tothom i teniu el deure de fer-la complir. El dret a l’habitatge, és constitucional, perquè no el feu complir i més coneixent que força pèrdua d’habitatges es déu a fets econòmics corruptes per engany o manca d’informació i males arts. El dret a l’ensenyament que com a darrer responsable teniu el deure de fer-lo complir perquè és constitucional i per culpa del diner que dieu no tenir, no compliu i no sou creïble.I encara el dret a la sanitat, que no es compleix com cal i és constitucional. I podem continuar amb drets que  no es compleixen i constitucionalment hi esteu obligat. No només sabeu dir NO sinó que amb la Constitució a la mà NO compliu. Sr. Rajoy la filosofía del no és una mala consellera. Amb el diàleg sincer, obert, racional i intel·ligent els problemes deixen de ser-ho perquè hi ha solucions encara que algunes a vos no us agradin com el vot per la independència que és més solució del que us penseu. Per què no escolteu la veu del poble, l’autèntica, aquella que els polítics no contaminen? Sr. Rajoy jo puc decidir el meu futur i el meu futur pot ser deixar de ser espanyol i hi puc decidir amb la llei a la mà. És un dret natural, és un dret constitucional, és un punt de la Carta dels drets humans, signada per l’estat espanyol, i els drets són, no són negociables, però són dialogables. El diàleg és un fonament de la democràcia i el diàleg cal quan sorgeixen temes difícils de paír. Les lleis no poden prohibir-lo perquè el problema és posterior a la llei. La unitat d’Espanya geogràficament no està per damunt del dret de les persones. Sr. Rajoy, de mocràticament, Catalunya será independent i un estat europeu. Una reflexió, pensi que a l’oposar-s’hi Espanya també pot trobar-se fora d’Europa. La idea no és nomès meva, hi ha veus, fins i tot europees, més autoritzades. Sr. Rajoy, els catalans votarem democràticament i amb la mà estesa com amics, no enemics. Ho pot entendre, només cal voler-ho. Fa molt temps que hi reflexiono, hi medito i la història i la política d’Espanya m’empenyen a pensar-hi.