Pensant en el meu país

És reconfortant passejar pels carrers d’un poble de la costa catalana i sentir-te envoltat de diferents cultures pels idiomes de les persones que passen pel teu costat. L’harmonia de la convivència palesada per les diferents tonalitats d’altres llengües com el francés, l’italià, l’alemany, l’anglès, el rus, el castellà i algun altre de paísos més exòtics. Amb el meu català em sento humanitat amb tots ells i amb el significat de les paraules del meu idioma visc la universalitat manifestada per la deferència. I immers en els meus sentiments seria més feliç si fos capaç de dialogar amb  cadascú d’ells. La capacitat humana és limitada però la voluntat fa miracles i possibilita parlar en altres llengües. Penso, a vegades, qué bonic seria parlar amb un anglès, un alemany i un rus, per exemple, cadascú en el seu idioma i sense necessitat de traduccions entendre’ns. I la meva ment vola perquè les noves tecnologies faran possible aquest miracle. Anar pel món parlant sense problemes la meva llengua fent amistats amb altres seria la repetició d’aquella pentacosta bíblica en que els apòstols parlaven hebreu i els enteniens egipcis, grecs, llatins, i tots els presents de llengües diferents. La intel·ligència humana està capacitada per assolir aquesta realitat. I deixant-me portar pel desig em sento parlant en català en els paísos més llunyans enriquint-me amb la cultura d’altres pobles i contribuint que ells s’enriqueixen amb el coneixement de la meva cultura catalana. La universalitat integral de la humanitat culturalment esdevinguda realitat gràcies a les capacitats naturals del ser humà si les posa al servei de tothom oblidant egoïsmes i conreant les lletres, arts i ciències que enalteixen a les persones. Un pas extraordinari en aquell desig de tothom de ser transcendent em fa gaudir del goig de ser català perquè jo també hi puc col·laborar. Però aixó nomès será possible si les tecnologies a descobrir, encara, están al servei de la transcèndencia de les persones i no al servei de l’egoïsme de poder personals convertint el diner en un déu quan no és res més que un servidor de la gent i dissortadament hi ha gent que vol del diner un déu per poder esclavitzar la humanitat. Jo sento una Catalunya independent  que posarà al servei de les persones totes les seves capacitats i potències, una Catalunya que li demanarà a la ciència el miracle d’universalitzar les llengües facilitant el diàleg. És un somni o un futur possible? Cal somiar per construir un futur millor.