EL PENSAMENT GESTIONA EL FUTUR

L’expressió popular “tocar de peus a terra” és imprescindible per poder aixecar el vol de la ment. Només volant és possible el domini de l’esperit, imprescindible perquè la matèria esdevingui cooperadora. Matèria i esperit són integritat en la persona. I precisament la persona integral és el fil conductor del meu pensament aspirant a filosofía. Aprofitant els dies de vacances, he llegit una novel·la, editada per Acteón editorial, titolada NADINE, escrita per un mestre i filósof, Miquel Verdaguer. El tema cru però molt humà, desenvolupat amb una narrativa magistral, em porta a reflexionar sobre el procès formatiu i progresista de la persona humana a partir de la seva adoslescència. La trama novel·lística i la meva experiència en el camp pedagògic em porten a la dita catalana “tocar de peus a terra”. La història de Nadine m’ha menat a consideracions força allunyades del seny català perquè l’etapa formativa dels adolescents esdevé la confirmació de la lluita intergeneracional. Quan pensem en els altres, sovint per no dir sempre, els valorem d’acord amb el nostre barem, és a dir, com creiem que ha de ser l’altre, oblidant que entre ell i jo hi ha diferències que també actúen. L’educació és cosa de dos, el que suposadament orienta i ensenya, i el que suposadament és orientat i ensenyat. I si la relació no és de veritat, justa i amistosa, el resultat educatiu podrá esdevenir un cúmul de coneixements però mai la formació integral de la persona educada. El tema de la novel·la, extremadament cru i amb un final imprevisible, m’ha fet tocar de peus a terra. L’objectiu bàsic de l’etapa de formació porta a l’auto-descobriment del propi jo. Dic auto-descobriment perquè el subjecte actuant és l’alumne. I quan parlo del jo em refreixo a la integritat personal, la matèria i la psiquè. I sovint en aquest procès, en el que hi participen no només l’escola, sinò els pares i familiars i l’entorn, el efectes poden ser no nomès desafortunats i desequilibrants sinò fatals i terribles. Recordem que la natura compleix al peu de la lletra les seves normes i no complir-les, la formació pot ser molt negativa. En la formació de la protagonista de la novel·la, en l’etapa escolar adolescent, es desperta una atracció sensual en un principi per esdevenir en relacions posteriors en clarament sexuals, amb una sexualitat dominant. Un domini planejat i conduit egoísticament tant per la part que defensa, a capa i espasa, el lesbianisme, amistat amb una lesbiana professional, com per la part que només veu maldats possibles en la relació entre persones del mateix sexe, la mare. Les dues postures desequilibren totalment l’adolescent que había descobert el gaudi del cos però sense l’ajuda de la intel·ligència, que pot fer racionals relacions que semblen, es tenen o són irracionals. No situar l’adolescent en el centre equilibrat del seu jo, és condemnar-lo a una vida desgraciada. I molt més quan el descobriment que a ell l’omple de joia, com a Nadine, és motiu d’enemistats i persecucions desequilibradores arribades d’indrets descaradament manipuladors. Les relacions personals matèria i psiquè tenen el seu camí positiu quan entren de ple dintre de les lleis naturals i aquestes no es manipulen per interessos egoístes de tot tipus, principalment econòmics. La novel.la m’ha fet pensar en la problemàtica de l’educació a tots nivells i d’una manera especial en l’etapa del despertar emociónal de relacions humanes. Quaranta anys de relacions amb nois i noies em porten, a la meva vellesa, a pensar en la filosofia de la pedagogia i molt més en temps de crisi, com l’actual, en el que la política està destruint, amb les seves decissions, el camí d’una pedagogía adequada a les urgències del segle XXI. Els avenços tecnològics i científics, a tots nivells, han posat al descobert sitaucions que fa un temps eren tabú i en l’actualitat tenen el dret de ser normals. Llegint NADINE he arribat a la conclusió que a la política li és més fàcil dominar una persona apassionada perquè la passió porta, en ella mateixa, la sanció que no pas a una persona intel·lectual capaç de raonar i demostrar errors egoïstes que no eduquen sinò que destrueixen. El NO polític del president del govern a Catalunya és de la mateixa línea que el NO sexual a una postura que es qualifica precipitadament com a dolenta. La passió i la intel·ligència són capacitats humanes integradores. Perquè les descoordinem?. Pensar és imprescindible a tots nivells, l’humà, el social, el polítc, el religiós, el cultural i l’econòmic. Perquè, qui els pensa és una persona.