DUES LESIONS, DUES FILOSOFIES

El Campionat Mundial del Brasil, cada dia, em dóna més arguments demostrant-me la necessitat urgent de canviar la seva normativa. El tractament federatiu de les lesions dels jugadors Suàrez i Neymar em demostren quan de lluny està la filosofia del futbol mundial del respecte a la persona humana. En el fons s’hi endevina l’esclavatge del diner. Res més lluny del meu comentari recolzar-me en el fet que un és jugador del Barça i l’altre ho será, per criticar la FIFA. Tampoc estic massa d’acord amb el fitxatge d’aquests dos jugadors. Però l’objectiu, avui, és un altre. L’anàlisi del resultat de dues lesions, producte d’una falta greu, i de les sancions derivades. Una mossegada a un contrari, sanció: nou partits internacionals sense jugar i quatre mesos apartat de tota activitat futbolística. És justa la sanció? Recordem l’altra: una entrada per darrere amb el genoll colpejant l’esquena. L’àrbitre ni se n’adona i no consta en acte. Sanció, nul·la. Per què serveix la gravació televisiva dels partits? Resultats de la lesió: al menys quatre mesos de baixa i recuperació. Un pinsament important a la columna vertebral. Quina mena de reglament esportiu és aquest que no mesura la gravetat de la falta a partir de la gravetat de la lesió? En el primer cas els efectes de la mossegada no tingueren incidència física remarcable, i sanció, diuen exemplar, en dubto per desproporcionada; en el segon cas lesió important amb baixa laboral considerable, sanció,  nul·la. Una entrada pel darrere colpejant l’esquena pot considerar-se involuntària? És inacceptable desprès de les consequències rentar-se les mans afirmant no era la meva intenció. La intenció hi era perquè alló que importava era per aturar el jugador tot si val. És la norma que m’ha cridat l’atenció en els partits que he visionat del mundial. Hi ha jugadors que per la seva vàlua i creativitat s’han d’aturar amb el tot si val. Una filosofia que no coordina  amb el valor econòmic que s’els hi atorga. Una és la filosofia de destruir per crear una  altra filsofia per donar pas a la negativitat. Dissortadament aquesta segona vessant és la que s’imposa. De moment la llista de baixes per lesions greus és important en aquest campionat mundial.Fins avui, unes quinze. Per què es produeixen. Podem parlar de corrupció organitzativa? Davant de lesions greus com les produïdes, penso honestament que la sanció del causant del mal hauria de ser igual als dies de baixa del lesionat, com a mínim. I encara vaig més enllà. Qui ha de pagar les despeses de les lesions, l’assegurança o el lesionador? Una assegurança no és mai una carta de llibertat per obviar les normes. Assegurances, sí, però justícia també. Les lesions esportives dibuixen una problemnàtica que mereix un estudi a fons i un tractament d’acord amb els drets naturals de la persona. El futbol és un servidor, no un amo.