“Hojas del árbol caído, juguetes del viento son”. És el cas
de Jordi Pujol. Que ha de patir el judici de la història és una veritat i, a la
vegada, de justícia. Però no tots els vents que bufen en la història de
Catalunya i d’Espanya són vents amb dret a judicar. Dissortadament en la
democràcia de la pell de brau, molts vents els expulsa la Farga de la
corrupció. En el cas de la fortuna de Jordi Pujol, perquè se’l jutja? Per ser
injustament assolida? No és aquesta la raó. És una altra, no justificable, però
no tan greu. I a fe que políticament Jordi Pujol ho està pagant i car. Però
només ell ha de pagar? Perquè hi ha moltes maneres d’enriquir-se, encara que
legal, però no lícita. Només cal repassar exgovernants amb càrrecs a empreses
perquè la categoría pel que foren és recolzament per fer diners. Per què si no
se’ls hi paguen honoraris tan sucosos? Si el gran pecat de Jordi Pujol pesa tant
és perquè era el president de la Generalitat, perquè no s’aplica la mateixa
llei a qui s’aprofità de la seva posició política privilegiada per esdevenir
una de les fortunes més grans del món? I els vents que bufen contra Jordi Pujol
acusant, bufen pels altres aplaudint. És vergonyosa la postura de polítics
catalans i polítiques catalanes amb un procès gens democràtic i que es venen
per un plat de llenties. Moltes veus, que bramen contra l’expresident de la
Generalitat, haurien abans d’analitzar el seu propi comportament i el del seu
partit. Càrrecs de partits polítics amb força procesos judicials haurien de ser
més curosos a l’hora de parlar i acusar. A més d’un càrrec se li haurien de
retirar els honoraris post càrrec. No cal dir noms. Que a Jordi Pujol se li
retirin els honoraris d’expresident em sembla just, però no nomès a ell. Que es
retiri de la política també, però no nomès ell. Que a Catalunya hi ha corrupció,
dissortadament és cert, però nomès a Catalunya? No hauria de renunciar a
Governar, el partit en el poder, pels casos de corrupció dels seus alts càrrecs?
Al nou Secretari General del PSOE li ha anat molt bé el cas Pujol per fer
demagògia, però cura amb les paraules perquè se li poden convertir en boomerang
i per altra banda el seu partit també ha de reciclar-se en profunditat. Ho vaig
escriure ahir i ho corrobor-ho avui, el cas Pujol, deporable en ell mateix, a
Catalunya i a Espanya, será el punt de sortida per la cursa d’una democràcia
verdadera i justa. I encara hi afeigeixo, Jordi Pujol será un model de ciutadà.
Un mal pas el pot donar tothom per no tothom sap demanar perdó i començar una
nova vida modélica i Jordi Pujol sorprendrà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada