COMPANYS DECAPITAT

Accions que són bretolades haurien de tenir força suficient per obligar a pensar a tothom que les fa i als que les suporten o pateixen. Decapitar una estàtua de pedra o de màrbre pot definir un acte immoral com el d’assessinar una persona. En el fons de l’acció la voluntat hi és. És possible que afirmeu que la distància és molta però el simbolisme del fet la fa més curta i l’experiència hoc confirma. Decapitar el cap d’una estàtua del que fou President de la Generalitat de Catalunya i afusellat pel règim franquista, en les circumstàncies actuals només té un sentit, decapitar Catalunya. I aquest pensament és molt viu encara, no cal anar massa enrere, en cercles polítics fills del franquisme. Són una minoría, sortosament, però dissortadament sembla que gaudeixen d’una carta especial de llibertat. El pensament és lliure, certament, peró fer-ne instrument ideològic de sembrar odis i enemistats, incapaç de contrarrestar amb perdó i germanor, demostra una voluntat tancada de que qui no pensa com jo és el meu enemic i com és el meu enemic tinc el dret a destruir-lo. En un règim democràtic se’ns diu i rediu que aquesta afirmació és un barbaritat. D’acord. Però com actua la democràcia davant accions com la que comentem. Uns decapiten estàtues, altrres decapiten pobles negant-els-hi els dret de pensar diferent, com les afirmacions que fa l’alcaldesa de Madrid al referir-se a la voluntat del poble català de ser independent. Decapitar idees mena al pas següent de decapitar persones. La filosofía de la diferència comença en les persones que físicament i psíquica són diferents. La policia ho té molt clar amb les empremptes digitals. Tans milions de persones i cap d’igual. Una característica tan simple i tan universal ens marca diferències de fer, ser i actuar. Una emprempta digital pot portar a detenir un criminal. Però hi ha empremptes que no són digitals sinó ideològiques que també menen a descobrir accions reprobables. Tothom és lliure de pensar però hi ha accions que senyalen amb el dit fets criminals. Però, a vegades, aquestes accions són encobertes per una capa immunitària que deixa el camí lliure al malfactor. Dissortadament, a la pell de brau, hi pul·lulen idees alegrement acceptades que disculpen malifetes de tota mena i dissortadament algunes criminals. I al pensar fer mal no se li dóna importància com si una acció delictiva es portès a terme involuntàriament, no ho volia fer, és l’excusa davant el mal quan ha anat massa lluny. Decapitar l’estàtua del President Companys no és un fet isolat, rau dintre d’un programa per destruir un poble, programa, en massa punts, beneïts per la ideología política de partits, fins i tot en el poder. Les petjades són massa i massa freqüents per poder pensar bé. Portant a la presó els responsables dels mals no és la solució al problema si no s’educa el pensament. I el pensament d’una acció continuada anticatalana ve de lluny i molt sofisticada. Tan sofisticada que, a vegades, es planteja com un acte d’arrepentiment proposat per sacerdots. No m’ho invento, ho vaig viure en persona a la Granja (Segovia) en unes exercitacions espirituals del Pare Lombardi.Hi assistirem dos sacerdots catalans al bell mig un núvol de castellans.Aleshores encara no m’havia secularitzat. El darrer dia se’ns apropa un capellà d’edat, de Guadalajara o Ciudad Real, ens pregunta si ens ha agradat i si haviem fet propòsits d’esmena. Ens van quedar glaçats quan ens va demanar si haviem fet el propòsit de no parlar mai més en català. Era a finals dels anys 60 del segle passat. Però alló greu és que aquest pensament és substratum encara vigent també avui. Nomès cal escoltar i llegir declaracions de la classe política. Decapitar una estàtua és una bretolada. Però en les circumstàncies actuals, no, és un risc continuat de mals pitjors. Dissortadament no tinc fe en el defensor de la llei i quan Catalunya sigui independent seria històricament il·lustrador el coneixment dels entrebancs que la democràcia catalanà haguè de superar, patir i actuar amb intel·ligència per demostrar al món que encara existeixen pobles que creuen en la llibertat i la veritat.