PER QUÈ UN POBLE NO POT DEFENSAR LA SEVA IDENTITAT?

La Constitució Espanyola reconeix les diferències en el marc de l’estat. Si les diferències hi són per quin motiu han d’estar callades i no poden intentar ser elles amb tots els drets d’una nació? Les diferències entre els pobles de l’estat espanyol les han  creades casualment els polítics? Alló que els polítics de tota mena, des d’els autoritaris als demòcrates han intentat i intenten és borrar les diferències amb el pretext de la unitat. La naturalesa en un principi complia, des de molt antic, la política s’interferí negant el fet natural i posant per davant el polític. I per motius històrics qui assolia el poder anul·lava dràsticament la veu del poble amb l’arrogància d’estaments sobrenaturals i divins, arrogància que encara perdura avui dia. Només cal analitzar les maniobres, en una democràcia, per assolir majoria absoluta amb la finalitat d’estalviar-se el deure de dialogar. Quan una llei arriba a un parlament amb majoria absoluta tota la tramitació, per un observador aliè, és una manera legal de passar l’estona perquè la votació favorable ja està assegurada i, per més inri, si algún diputat del partit  majoritari no hi està conforme no pot exercir el dret a la llibertat de consciència. Perquè tota votació del signe que sia és un acte de consciència. Ser conscient dels actes és un deure de tota persona. Però, a vegades, hom és conscient que no obra bé i s’amaga en el poder de la llei, sabent que no l’empara. Catalunya, com Euskadi i Galizia són pobles reconeguts com a nacionalitats, constitucionalment, si tenen el reconeixement per què no poden decidir alló que volen ser? El no persistent del President del Govern és un “no” amb totes les possibilitats de boomerang. Catalunya el 9N vol votar perquè democràticament és factible. Si l’exercici d’aquest dret no és legal, perquè el govern no sanciona totes les accions il·legals contra Catalunya? Perquè organismes estatals han d’amenaçar abans d’hora a polítics d’esquerra catalans? Perquè es poden moure tan lliurament moviments unionistes amb accions nocturnes destroçant portes i finestres, com  ho feren contra l’ANC de Granollers? Perquè amb nocturnitat es poden robar banderes catalanes amb cotxes oficials? Quan una llei és tan clara no es necessiten accions de nocturnitat i amenaces per part de grups que actúen descontroladament contra la democràcia. Només la por a perdre actua d’aquesta manera. I que no se’ns digui que s’està obert al diàleg quan és mentida. El diàleg, quan és necessari, té un tema que és el motivador i ningú es pot vantar de dialogant quan posa per condició eliminar el motiu. Espanya en moments difícils cridava “el pueblo unido jamás será vencido”. Catalunya pot perdre una batalla però no perderà la guerra. Catalunya és un poble sofridor, fa tres anys que el sofriment l’ha fet més forta. I estigui segur el govern d’Espanya que Catalunya no renuncia als seus drets i si és necessari amb dedicació, estudi i constància el poble català demostrarà que amb la Constitució a la mà la votació pel dret a decidir és legal, més legal que amagar a la població avisos d’incompliments democràtics que li arriben d’Europa. Una última observació l’exercici del poder és efímer i les consequències posteriors poden ser molt negatives. Tinguem present els moviments massa actuals de certs personatges.