LA INDIVISIBLE UNITAT DE LA NACIÓ ESPANYOLA

Lluis M. Xirincas va presentar un paquet d’esmenes molt treballades en equip i publicades en el llibre CONSTITUCIÓ PAQUET D’ESMENES, en el debat sobre la Constitucció.. En el meu darrer article vaig comentar l’article 2 de la Constitució que Xirinacs esmenava d’aquesta manera: “ La Constitució Confederal reconeix i garanteix el dret dels pobles que integren la confederació i el dret a l’autonomia de les regions que els componen. Cada poble té dret al seu estat. Cada estat es regirà per la seva pròpia Constitució Nacional”. Perquè sigui més possible la comparació repeteixo en català l’article constitucional aprovat: “La Constitució es fonamenta en la indivisible unitat de la nació espanyola, pàtria comuna i indissoluble de tots els espanyols, i reconeix i garanteix el dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions que la integren i la solidaritat entre elles.” La proposta de Xirinacs està anys lluny i  molt en línea dels fundadors de la Unió Europea, quina filosofia els actuals dirigents estan traïnt. Un petit incís sobre tot per els espanyols de pro si tenen escrúpols político-religiosos: dos dels fundadors de la Unió tenen encetat el procès de beatificació. L’article de Xirinacs i del seu equip presenta unes persones d’una visió històrica de llarga distància. Amb aquest redactat Espanya seria una altra, un possible model d’estats units ibèrics i amb una imatge política com mai ha tingut i sembla ser que no tindrà. En el discurs de defensa d’aquest punt comença així: “ L’article del text del projecte és horrible És un exemple màxim del fet que tenim una Constitució resultat d’un pacte contra natura: feixistes i demòcrates”. Lluis M. Xirinacs anava a defensar Catalunya amb el regust amarg de que els polítics catalans havien disolt, per no dir mort, l’Assemblea de Catalunya, de la que l’actual Assemblea Nacional Catalana n’és l’hereva i m’agradaria poder dir la filla. Del que n ‘estic convençut és que Lluís M. Xirincas els hi faria costat i que des d’el seu testament els hi diu “sóc amb  vosaltres amics” perquè si Lluis M. Xirinacs s’immolà voluntàriament per amor a Dèu, d’aquest amor en formava part Catalunya. Un tema molt profund a tractar.  És un altre d’aquells punts que si no es tè la intel·ligència superdotada que ell tenia és difícil d’entendre. En defensa de la sobirania de Catalunya en el seu discurs va afegir: “L’any 1951, amb 36 vots a favor, 11 en contra i 12 abstencions i l’any 1960, amb 89 a favor entre les quals hi havia la de l’Espanya de Franco, i 9 abstencions, s’aprovà la resolució segona a la qual els pobles tenen el dret inalienable a la llibertat completa, a l’exercici de la seva sobirania i a la integritat del seu territori nacional”. Les dificultats polítiques hi són però la intel·ligència del poble català que ha superviscut tres cents anys lluitant per les seves llibertats, amb la veritat, la llei a la mà i la jurisprudència, aconseguirà els seus objectius de llibertat i d’independència. Acabarè amb unes paraules del discurs de Lluis M Xirinacs: “Calleu d’una vegada. No ens acuseu més de separatistes. Vosaltres, amb la vostra política imperialista, amb articles constitucionals com aquest que esmeno, ens empenyeu sistemàticament al serparatisme”. Amb la lectura de la TRAICIÓ DELS LÍDERS  (tres volums) s’enten molt millor la filosofía de Xirinacs i el perquè de l’esmena presentada. A Madrid entre els seus enemics que el titllaven de boix també hi havia politics catalans. Avui no tindriem cap problema per fer veritat la independència. Però com alehores contra Xirinacs i l’Assemblea de Catalunya, avui també a Madrid hi ha catalans enemics dels drets naturals de Catalunya, el més important la llibertat.