Catalunya té alternatives que poden crear nerviosismes
europeus. La independència és l’objectiu central i primordial, pertànyer o no a
Europa és un pur accident. Serà precisament Europa que no desitjarà l’escissió
europea de Catalunya. Un país petit però políticament molt important. Un país d’una
vida interior intensa, fruit de la seva personalitat i del seu treball amb
intel·ligències que són l’orgull d’on treballen. Catalunya no ha de tèmer si Espanya
veta o no la seva pertinença. Estic convençut que será la primera de refer la
seva postura perquè ella s’hi juga o no la continuitat i el reciclatge de la
seva marca que tant aprecia i tan poc dignifica. L’ EFTA és una organització de
nacions petites i, no tant, d’Europa amb una vida econòmica tant o més efectiva
que la de la Unió amb una nombre d’habitants de vint-i-vuit milions en l’actualitat
amb un percetatge per càpita superior al de la Unió. L’euro pot ser i és la
moneda en curs i les relacions comercials i internacionals estan normalitzades.
Per altra banda no existeix el veto. Personalment opino que la Unió no ha de
ser el problema i que Catalunya gaudeix de prou personalitat per ser cobejada i
volguda. D’acord amb les notícies que llegeixo estic convençut que una vegada
promulgada la independència no li faltarien reconeixements internacionals de
diferents paísos que deixarien amb la boca badant als profetes predicadors de
tots els mals. Ah, i perquè el ministre no pateixi, Catalunya podría volar i
aterrar per tot el món sense problemes i l’espai sideral li donaria la
benvinguda. Precisament els paísos més petits d’Europa i els de la Unió són els
d’una economía més segura i acreditada. Francament ser un país petit
independent en el maremagnum europeu és una temptació que ha de fer
tiling-tiling fins i mtot als grans, també a Espanya, que territorialment pot
ser dels grans però políticament i económica potser és dels petits i sense
tanta fiabilitat. Els rumors que corren ho fan pensar. Són rumors de premsa
reconeguda internacional. Catalunya independent li farà un gran favor a Espanya:
fer emergir els autèntics cervells capaços de situar-la al món com es mereix un
país verdaderament democràtic. Espanya li haurà d’agraïr a Catalunya. Somriures
de l’interior mesetari a part, temps al temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada