El pensament és lliure i el dret a manifestar-lo és un dret
natural superior a tota llei humana. Votar el dia 9N en qualsevulla de les
modalitats SI-SI, SI-NO i NO demostraria una extraordinària convivència. Les
diferències són fruit de la llibertat humana i
no existeix cap llei superior que la pugui coartar. L’extraordinari
pensador Salvador Pannikar deia que els consens no exigia que ningú renunciès a
les seves idees i que una vegada acabada la conversa es donen la mà i continúen
vivint amb normalitat. I aixó és el que molts polítics no entenen. I són
aquells que es pensen que nomès ells tenen la veritat. Cap persona gaudeix de
la veritat absoluta. Impedir amb la llei a la mà la manifestació democràtica
d’un dret natural com el de decidir, no és res més que un abús d’autoritat i un
endiosament del governant. I tots els endiosaments polítics han estat un
esclavatge disssimulat, a vegades, amb pell d’ovella. Coaccionar la llibertat
d’una persona en qualsevol de les seves voluntats és una infracció greu de la
llei natural. Tancar la boca de les persones nomès ho fan els governs prepotens,
absolutistes i dictatorials. Dissortadament aquesta mena d’actuar s’amaga amb
la pell d’ovella d’una democràcia camuflada. Des d’el meu pensament religiós i
filosòfic defenso, si és menester, el dret natural a la desobediència civil.
Els ciutadans de qualsevol estat democràtic tenim el dret de ser escoltats i si
se’ns margina, el dret a la lliberatat d’expressió ens autoritza a desobeïr.
Perque una llei que margina, no és una llei justa i no és obligatori moralment obeïr-la. Però com que l’ètica i la moral,
sovint, nomès són paraules, no conceptes que defineixen un comportament, en el
món de la política no hi té cabuda. Perdó, sí, quan s’ha de pagar encara que
sigui injust. Per què l’economia converteix ens escolanets seus, els polítics.
I és per aixó que la llibertat d’expressió sovint és condicionada
unilateralment. I en aquests ocasions es juga amb el concepte llibertat i es busquen mil i un subterfugis per
poder-la obstaculitazar. És quan apareix la dignitat intocable, dignitat que no
la dóna el càrrec sinò l’haurien de donar els mèrits personals. Arribar a
governant és connsiderat un mèrit superior, gaire bé d’ordre diví, per
d’aquesta manera justificar totes les accions justes o injustes. No hi ha
culpa, tampoc responsabilitat i es poden rentar olímpicament les mans. Tot
comença per manipular la dignitat de la persona. Dissortadaments més de cinc
mils anys d’història no han estat encara suficients per aprendre els deures i
drets de la política.Per aixó, alló que el dia 9 N hauria de ser el més normal
del món a la pell de brau, es considera un atac a la Constitució, quan la
Constitució hauria d’ estar al servei de les persones i no a l’inrevès. De
totes maneres amb urnes o no, jo el dia 9N votarè SI-SI.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada