LES GARANTIES CONSTITUCIONALS SÓN FIABLES?

Article 2.- de la Constitució Espanyola: “La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación Española, patria común e indivisible de todos los españoles, y reconoce y garantiza el derecho a la autonomía de las nacionalidades i regiones que la integran y la solidaridad entre ellas.”

Suposo que puc opinar discrepant, recolzat per la mateixa Constitució que en el preàmbul garanteix el dret fundamental de la llibertat, la d’expressió també, per coherència. Sense acabar de llegir la primera línea, la meva pregunta és, qui ha donat la categoria d’indivisolubilitat a Espanya? Per la lectura endevino que se li suposa, perquè les qualitats les reconeixen les persones i la persona no pot donar a un col·lectiu alló que ella no té. Una persona, en ella mateixa és efímera i per consequència no pot determinar absolutament, com fa la Constitució, que la col·lectivitat formada per els ciutadans espanyols no es dividirà mai. És una decissió contra natura, contra la història i contra el progrès. Espanya n’és un exemple que desprès de moltes variacions s’ha arribat a l’actual, però qui pot garantir que s’ha aturat el procès? El segle XX europeu és una demostració de com varien les nacions i davant d’aquest fenòmen és una gosadia afirmar la indivisolubilitat d’una nació. Corren rumors que hi ha un Pare de la Constitució que té en el seu poder una carta d’un cert estament militar que va imposar aquest concepte sota amenaça de rebelió. “Cuando el río suena…” Si aixó és veritat una raó més per desconfiar.

Un altre punt que em fa desconfiar: “reconoce y garantiza el derecho a l’autonomia de las nacionalidades…” El desenvolupament de la Constitució no crec que sigui un escrupulós compliment. No s’ha respectat l’autonomia de les nacionalitats, al menys amb Catalunya i no s’han respectat els seus drets. Recordeu la frase d’Alfonso Guerra “del cepillado de l’estatuto catalán”? Recordeu com autoritats del PP i PSOE d’altres autonomies parlen d’una manera maltractadora de Catalunya i no passa res. No es fa complir el respecte i la solidaritat entre les comunitats. Referent a l’estatut, inclosa decissió del Tribunal Constitucional, no es pot negar que va ser un atac directe contra Catalunya i més clar encara quan en estatuts com el valencià i l’andalús articles suspesos del català han estat acceptats i consolidats. Si aixó és reconèixer els drets de l’autonomia, expliquèu-me el sentit de les paraules de la llei, perquè el gramatical i literari per a mi és molt clar. Precisament la necessitat d’especialistes per interpretar les lleis no ho he entès mai. Em resulta un subterfugi dubtós i molt més           quan còrre pel món el rumor de la corrupció política espanyola.

Emparat em els articles que he estudiat  el 1. 2 i el 2 endevino que la consulta pel dret a decidir és constitucional. Continuarè millorant els meus coneixements del text constitucional amb el recolzament de personalitats españoles i estrangeres que airmen que la prohibició és política, no legal. Els meus drets personals polítics que ningú em pot negar són els drets de tots els espanyols, però sortosament no tots pensem igual i per aixó la Constitució no pot deixar d’emparar-me.