Ho he escoltat a les notícies, aquest matí. Sóc fill de pagès
i no em crec que hagin de succeir. Només una política, egoísta i racionalment
suspesa, produirà aquest desastre. No tanquem els ulls, mantinguem-los ben oberts
i ens adonarem que la predicció es fonamenta en la realitat actual, fruit d’una
política econòmicament destructiva. La desaparició de la pagesia, la conversió
de camps de conreu ens autovies, autopistes, grans extensions comercials i
d’esbarjo hi tenen molt a dir. Per altra banda la política europea acabarà amb
l’agricultura i la ramedaria i l’actual govern d’Espanya ni se n’adona. El
fàcil enriquiment de certs sectors per
l’arribada de diners de fora ha creat en moltes persones una vida massa fácil i
que treballi un altre. La proliferació d’empreses de l’automòbil, rentadores,
equips domèstics, amb una existència d’estocs, alguns dels quals no arriben a
vendre’s i s’han de destruir, han creat un sistema econòmic de la vida fàcil. La
vida fàcil, la naturalesa no l’enten i ara s’ha convertit en el flagell
fustigador, perquè tota aquesta indústria excessiva en producció ha servit per
enriquir uns pocs i arruinar a molts. La naturalesa té capacitat per alimentar
dignament els set mil milions de persones que actualment poblen el planeta.
Alló que no hi ha són els dirigents que el planeta necessita. Els diners no
s’empren col·laborant amb la naturalesa per produir tot el que els seus
habitants necessiten sinò per construir armes i destruir ciutats i camps i crear
misèria. Ès alló que sap fer millor la política responsable del món civilitzat.
Preocupat pel seu enriquiment no ha estat capaç de millorar el nivell de vida
dels més pobres, però el que ha gosat fer, és apoderar-se de la riquesa del seu
subsol. El planeta és capaç de produir per satisfer les necessitats d’una vida digna de tots els seus habitants i si no
ho fa no en tè la culpa la natura sinò els seus manipuladors. En el món de
l’agricultura i ramaderia s’han destruit terrenys fèrtils per construir-hi fàbriques
quan existeixen indrets erms que s’haurien pogut industrialitzar, però no,
construir on ho han fet, era més fácil, més barat, més productiu per a les seves butxaques
encara que milers de persones es trobessin amb una mà davant i l’altra darrere
i morts de gana.Les persones no tenen valor per al diner. No culpem al planeta
quan els culpables són els seus manipuladors que no pensen en els altres i quan
ho fan és per treure’n profit per a les seves butxaques. Ja sé que sóc molt dur,
però repasseu la història dels fets i un d’ells, el més culpable, les guerres,
instrument a les mans de persones que de persona nomès en tenen el nom i
d’irracionals, els fets. El vuitanta per cent de la humanitat mal viu per culpa
de la irracionalitat i inhumanitat d’uns pocs, polítics i multimilionaris. La
naturalesa compleix les seves lleis encara que se l’ hi possi pals a les rodes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada