LA CORRUPCIÓ ARGUMENT INDEPENDENTISTA

La corrupció en l’estat espanyol és un fet tan estès que ho reconeix tot el món. I què hi té a veure amb la independència? Senzillament és  qüestió de funcionament. Catalunya independent gestionaria millor i més fàcilment els seuss problemes. No serè tan curt de vista que no vegi que també a Catalunya n’hi ha i força important. Però el problema rau també en com s’ha produit i quina relació hi tenia i hi té amb l’estat. Òbviament és dubtós que el comportament de la justícia espanyola s’aboqui despiatadament contra un fet corrupte de persones catalanes en un moment històric que a l’estat no li agrada i  no el sap gestionar i ho és més quan el mateix estat confessa que aquest fet feia temps que se seguia. Per què ara i no abans? Senzillament perquè la corrupció s’ha convertit en un afer polític de tancar boques i rentar cares. Concretament la persona més atacada és aquella que més bé els hi anava als partits del PP i PSOE en el poder.I sembla ser que els moviments de diners eren coneguts. No té altra explicació que complicitat. I molt més quan s’observa el funcionament de la justícia en els fets comprovats de corrupció que no s’acaben de solucionar mai. Hi ha problemes de corrupció que no tenen solució perquè algunes persones polítiques no perdin la seva imatge gairebé divina davant la població. És més greu la corrupció de Jordi Pujol que la del PP de València, del cas Bàrcenas, d’Undargarin, dels fets d’Andalusia? L’interès per agreujar ilimitadament la corrupció de la familia Pujol no té més explicació que la política d’impossibilitar la independència de Catalunya, que és un dret democràtic del poble Català i que s’intenta ridiculitzar amb amenaces i males arts. No és un cas de justícia la notícia publicada en l’ article de Luis Maria Ansón, en el diari El Mundo que és una greu amença de la camorra a Artur Mas i que comença Tal faràs, tal trobaràs? No és també molt significativa la sentència del jutge Enrique Presa Cuesta donant la raó al Diari El País sobre cobraments prohibits per la llei durant el seu mandat desestimant el recurs del l’expresident Aznar per defensar el dret a la seva honorabilitat amb la demanda de 100.000 € d’indemnització? En la condemnable corrupció catalana també hi té massa a veure la política estatal. Em direu que Bàrcenas és a la presó, que Matas també, i els altres? Perquè el Congrès va votar en contra que s’investiguès la fortuna de l’exrei, dissortadament amb els vots també de CiU?  Massa preguntes queden a l’aire. Sotosament la CiU que va votar en contra en el Congrès no és la mateixa CiU que avui escolta la veu  del poble i la vol complir. La història, n’estic segur, ens farà donar les gràcies a Jordi Pujol per destapar escàndols i Espanya donarà a Catalunya les gràcies perquè amb la independència catalana ha recuperat la dignitat de la seva marca.