La crítica, quan és racional, lógica i no contrària
sentimental, no posa mai pals a les rodes,
ajuda a construir i és un company de camí necessari i indispensable. Ho és
perquè la naturalesa humana evoluciona perquè no és perfecta i evoluciona per
què busca la perfecció. Quan una crítica porta un càrrega gairebé exclussiva de
sentimentalisme possiblement sempre será negativa i perjudicial. No dubto que
la passió i les emocions són motors que empenyen a la recerca de camins millors
en la vida, però quan aquesta passió està dominada per l’odi, l’enemistat, l’enveja
o l’antipatia és quasi sempre negativa.I aquesta postura no ajuda gens en
processos com l’actual català en el camí cap a la independència. Goso afirmar
que aquesta postura és més perjudicial que el famós “no” del president del
govern. Un procès que a l’estranger es va obrint camí i amb nacions, encara que
siguin petites d’Europa el recolzen, tota postura catalana amb visos negatius,
esdevé contraproduent. La crítica, sí,perquè les mirades intel·ligents són
sempre positives. La desconfiança, basada en actituds que no agraden, té un
punt molt interessant per a la crítica constructiva quan endorroca parets mal
aixecades i es comença a construir la nova amb un nou projecte. El President de
la Generalitat és cert que va tenir un comportament, que no aprobo, pactant amb
el govern central amb motiu de l’estatut. Va fer un moviment de partit, no de
país. Ara el seu moviment és un mandat de país i la nostra preocupació no és
recordar-li alló que va fer sinò exigir-li el que ha de fer d’acord amb la
voluntat majoritària del poble català i també del Parlament de Catalunya. No
llencem pells de plàtan al camí perquè una relliscada pot ser dolenta, aplanem
entre tots el camí i aixó sí, siguem exigents i si dóna senyals de feblesa
recordem-li la fortalesa del poble català sortida de la farga del sacrifici.
Tres cents anys de lluita no poden ser motiu de desànim sinò de compromís
històric ferm. Penso que necessitem polir el llenguatge que emprem en les
xarxes per no donar als contraris possibles arguments de desunió. És possible
que algun dels partits del sí a decidir no ens siguin simpàtics, però cal
exigir el seu compromís amb un suport crític i intel·ligent. Les diferències no
han de ser discordàncies, les diferències són més racionals i les discordàncies
massa passionals. Ens cal l’equilibri intel·ligència-passió i amb ell assolirem
segur els objectius.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada