La teva senzillesa i humilitat ha estat sempre un exemple
d’una extraordinària humanitat. No es necessiten massa galons per ser una
persona íntegra i com es diu avui, global. Tampoc és més important davant la
natura i sobre tot davant Déu aquella persona que fa grans obres, sinó que
certament tu i els que són com tu ho són molt d’importants en l’eternitat. No
eres persona de moltes i grans paraules, poques i les suficients i en tu es
complia aquella benaurança dels pobres d’esperit perquè d’ells és el regne del
cel. El teu esperit no era pobre, era ric en amor, la seva pobresa consistia en
saber valorar el preu just de les coses i de les accions. Hi ha molts rics en diners que són pobres
d’esperit perquè no coneixen l’ordre natural de l’existència i tu ho sabies
valorar. La teva pertanença a Òmnium Cultural i AGEVO i la manerea de com hi
participaves et definia com a persona cabdal en el seu humanisme i solidària en
desenvolupar les tasques més senzilles de les dues entitats. Òmnium Cultural i
AGEVO han aportat a la teva vida el complement necessari que necessitava la
teva activitat laboral. Però si eres una persona evangèlicament “pobre
d’esperit”, també és veritat la fermesa en la defensa de les teves creences i
de la veritat dels teus actes. Persona d’una gran sensibilitat religiosa que
quan entraves els dies de festa a l’Esglèsia ho feies sense cridar l’atenció
amb senzillesa com aquelles ovelles que defineix Jesucrist en l’evangeli. Home
de fe, persona honrada, amic dels amics i enemic de ningú. Estic segur Lluis
que ara ets diví amb Déu perquè ets etern i aquelles qualitats que defensaves
quan eres mortal com la humilitat, la caritat, la solidaritat, l’estimació ara
resumint-les totes en una ets “amor”. Haver-te conegut, haver col·laborat amb
tu a Òmnium Cultural i AGEVO ha estat un autèntic regal del cel. Ara ets la felicitat,
amic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada