MERKEL I RAJOY PODEN OPOSAR-SE A LA VEU DEL POBLE?

Legalment quina autoritat tenen les opinions de la Presidenta d’un altre estat per incidir en la voluntat d’una nació que vol ser estat? Donar la raó a Rajoy és una postura política, netament política. I si m’apreteu molt és apolítica. La trobada ¿oficial? La trobo molt faltada de sentit perquè les aparences en el marc d’unes vacances la dibuixen com una trobada d’amics i els amics s’ajuden mútuament. Però darrere d’aquesta trobada no hi havia el problema de Catalunya, era un altre i desviar l’atenció és una de les tècniques que tenen com instrument el “no” i la Sra. Merkel, en aquest cas sembla la veu de l’amo. Però curiosament la veu és l’amo i el problema és econòmic perquè els bancs alemanys tenen por de no cobrar el deute espanyol. Un bilió d’euros són moltíssims diners per a un estat que està debilitant  la maquinària de produir riquesa. I els dos “no” saben que a l’estat espanyol li serà molt difícil, per no dir impossible, complir amb  el seu deute sense Catalunya. I en aquest punt hi ha la coincidència i la raó de la feblesa legal i política del “no”. Si l’il·lustre visitant, il·lustre respectant el càrrec, confessa que no ha d’interferir en els problemes d’un altre estat, em podeu dir si les paraules de la presidenta alemanya no són una interferència? Tal vegada la por de les dues personalitats, espanyola i alemanya, coincideixen perquè estan convençudes que el procès de Catalunya és imparable i els preocupa d’on sortiran els euros per tenir credibilitat davant els bancs. Per altra banda no entenc i gairebé m’es impossible entendre legalment com un president d’un país X actúa com a president de la Unió si no ha estat elegit i no hi ha constitució europea. No s’hauria de començar fixant la base política i legal per poder determinar els límits lícits i humans de l’economia? Tal com m’he assebentat de la visita, m’ha fet la impressió que el lleó ha visitat el be per dir-li que s’espavili o se’t menjo. Fer bona cara per desprès imposar és una tècnica massa sovintejada. Per altra banda en relació amb la questió catalana es veu massa l’aprofitament de situacions de tota mena per afeblir i sacrificar Catalunya. Espero que com en la paràbola del bon pastor, els polítics catalans-catalans s’hi juguin la pell per defensar les seves ovelles. Al costat d’aquests comportaments indignes per aprofitats, una llum potent il·lumina i enforteix l’esperit dels catalans per defensar els seus drets, la seva llibertat i escriure la seva història.