El 9 N. és a l’abast de la mà. I fa por. Fa por a Espanya.
Senzillament perquè s’apropa el dia en que ha de demostrar al món la qualitat
de la seva democràcia. La insistència amb que el President del Govern s’aferra
a la “llei i al diàleg” m’ha aconsellat consultar la Constitució Espanyola i en
el preàmbul s’hi llegeix: “Proteger a
todos los españoles y pueblos de Espanya en el ejercicio de los derechos
humanos, sus culturas y tradiciones, lenguas e instituciones”. Ho he
transcrit en castellà per ser l’idioma en que fou redactada i a les traduccions
se les acusa sovint de traicions. Parem esment en la frase “pueblos de Espanya en el
ejercicio de sus derechos”. Espanya ha signat la Declaració Universal
dels drets humans i un dels drets reconeguts en la Declaració és el de
l’autodeterminació, base del dret a decidir. És veritat que la Constitució diu
que el poder rau en tots els ciutadans, però alló que no diu és que sobre el
respecte han de pensar i opinar tots igual. Per coherència, la voluntat de
dos milions i escaig, que per raons x
ara són espanyols, legalment ha de ser escoltada si pensen diferent i aquesta diferència
la volen fer efectiva. Escoltar és el primer pas per dialogar. Dir que no pot
dialogar perquè la llei ho impedeix és una falàcia. El diàleg polític no
presuposa la legalitat i licitud del tema a tractar. Per contra la llei és la
salvaguarda de la llibertat dels ciutadans i la meva llibertat pensant contra
la llei vigent, aquesta, que és vigent, me la respecta perquè sòc, encara,
espanyol. El respecte a la democràcia sí és una llei en un model de convivència
que es vanta de ser demócrata. El problema de les diferències amb la voluntat
de decidir de milers de catalans no és constitucional, és polític d’una forta
base económica. La feblesa internacional de l’estat espanyol provoca la
política de les pors, pors la majoria sense consistència real o tal vegada es
vol sembrar la por en l’ànim del que vol decidir perquè el qui no li deixa sí
que patirà les amenaces que esgrimeix. No seria baladí recordar que autoritats
en el camp dels drets internacionals avisen que el govern d’Espanya vulnera la
Declaració Internacional dels Drets Humans i que el Tribunal de la Haya hauria
de jutjar-lo. Que altres opinen que, suposat que Catalunya s’independitzi,
també Espanya es quedaria fora d’Europa. I no són opinions de persones
qualsevols, tenen responsabilitats importants a Europa. Seixanta dies, i ja hi
som. Les amenaces sovintegen. Darrerement s’hi han afegit les policíaques.
Manifestar cívicament la meva opinió personal és un dret que ningú pot
impedir-me i si ho fa actua contra la llei manifestada en l’article 1 de la
Constitució que anomena els valors superiors a garantir: llibertat, justícia,
igualtat, pluralisme polític. Quatre valors que garanteixen el meu dret de manifestació
democràtica. Només falten 60 dies per valorar la qualitat democràtica de la
política espanyola.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada