DRAPETS AL SOL

És un joc que socialment i política desperta il·lusions per enfonsar el contrari. Però és un joc que acostuma a tenir una contrarèplica. Posar a la vista els draps bruts del altres per rentar-se les mans intentant demostrar que s’és millor, té el seu risc perquè els draps bruts embruten. Però sovint no si pensa en aixó i com t’has rentat les mans suposadament están netes. I apareixen les sorpreses. Resulta, que com un boomerang, surten altres drapets posant en evidència que les netes eren tan o més brutes que les denunciades. I sortosament aquest fenòmen és una realitat en l’actual política espanyola.  Aquest efecte boomerang sembla ser que s’haurà d’agraïr a l’auto-defenestrat i també defenestrat per altres,l’ ex-president Pujol. La justícia espanyola, com hauria de ser sempre, ha estat molt ràpida en el cas Pujol. Però ens ho explicaran tot com cal? Perquè darrerement s’han fet públiques dues notícies que haurien de ser investigades perquè les seves consequències afecten al benestar de tots els espanyols, aquest benestar que la Constitució diu que garanteix. Per tant s’ha de ser conseqüent amb la llei, com repeteix amb tanta insistència el president de l’estat quan es refereix al dret a decidir que reclama Catalunya. Els dos fets. The New York Times ha denunciat amb noms i cognoms que 679 espanyols tenen diners en paradisos fiscals.La revista Forbes inclou en la llista de les dues centes persones que gaudeixen d’una fortuna de més de mil milions de dòlars, a espanyols i entre ells, l’exrei d’Espanya. La notícia ha saltat peró la justícia no s’ha mogut i pitjor, encara, el Congrès de Diputats ho ha impedit. ICV va presentar una moció demanant la investigació perquè aquests dipòsits són un frau. Curiós el vot en contra: PP, PSOE, CiU i PNV. Aquest vot dels dos partits nacionalistes és molt sospitós i més, una vegada conegut l’escàndol Pujol. Però n’hi ha un altre, penso, molt interessant. Un industrial gallec jubilat ha presentat una denúncia a la Guàrdia Civil contra el PP, implicant-hi també a Bàrcenas, per irregulitats en la seva empresa relacionades amb ajuts i ajudes mútues. M’agradarà conèixer com funcionarà la maquinària judicial. La política dels drapets al sol està en moviment. Quines serán les noves sorpreses? La corrupció coneguda internacionalment continuarà activa? Penso que el primer pas que cal donar és fer fora tots els polítics que durant trenta anys i escaig han estat incapaços de que la Constitució Espanyola fos veritablement de tots els ciutadans de l’estat, la garantía del seu benestar social, inclosos aquells ciutadans, que encara som espanyols, i volem independitzar-nos, perquè la llei que empara els nostres drets, ens recolza. La lluita contra la corrupció només té un caràcter econòmic, que consisteix en defensar l’economia de l’estat fent més pobres i desemparats els ciutadans i enfortint els grans capitalistes amb dipósits a l’estranger. Òbviament alló que cal urgentment és posar la llei al servei del ciutadà de carrer, el que treballa, el que vol ser cada dia més culte, el que té dret a uan bona sanitat pública, el que ha de gaudir d’un habitatge digne, tots drets que la Constitució diu que garanteix i que el Governant per llei constitucional també ha de complir. Sr. Rajoy no es recolzi en que no hi ha diners. Fassi complir les lleis i la Constitució als defraudadors amb dipòsit en paradisos fiscals que com diu la premsa estrangera també hi ha membres del seu partit i del govern. Hi ha una norma evangélica, que li agrada proclamar-la però no complir-la: el bon pastor quan veu venir  el llop, per defensar les ovelles, està disposat a morir. Sr. Rajoy les ovelles del seu ramat están patint atacs de llops que els permeteu actuar tranquil·lament fora d’Espanya amb diners que també són dels espanyols. Les fortunes multimilionàries poden ser legals però no són ni lícites, ni ètiques, ni morals. Sr. Rajoy fassi complir la llei en alló que veritablement és fonamental, la convivència en pau de les seves ovelles.