Les manifestacions del valors d’un país es produeixen de
moltes maneres i amb força protagonistes. Una d’elles és l’esport i els seus
esportistes. En un estat, format per vàries nacions, seria normal, que les victòries
dels esports i dels esportistes, tinguèssin el reconeixement públic de les
aportacions de les diferens nacions, per exemple a Espanya les de Catalunya,
Euskadi i Galizia. No és així. Les institucions i la premsa escrita i
audiovisual tenen el costum de nomès omplir-se la boca d’esportistes espanyols. Però l’esport, en el cas de Catalunya, en parla. Sortosament són vàries
les Federacions Catalanes reconegudes per les respectives Federacions Internacionals.
Catalunya competeix internacionalment i a l’estat espanyol, li fa nosa alló que
constitucionalment hauria de defensar.En el preàmbul s’hi llegeix:”Col·laborar a l’establiment d’unes bones
relacions amb tots els pobles de la terra”. Recordem com va actuar contra
la Federació de Patinatge. Darrerament també, no sé com ha acabat, va vetar la
Federació catalana de rugby touch perquè li fos retirat el reconeixement
internacional. Però l’esport català és al món i el món ho sap. Recordem fets.
L’equip del Waterpolo femení, campió d’Europa, està format majoritàriament per esportistes catalanes. És una realitat i
una veu a la que se li posa sordina, però la veu hi és. No oblidem l’equip de
sincronitzada i les seves estrelles catalanes. Quants catalans figuren en
l’equip de bàsquet que jugarà enguany el campionat del món? I de molt
importants. Dissortadament alguns d’ells desentonen un xic, no esportivament,
sinò identitàriament. Quants jugadors fonamentals presenta la Selecció
Espanyola de Futbol? En el campionats d’Europa celebrats darrerement la Selecció
Espanyola de Natació ha assolit 8 medalles, totes l’equip femení i 7 amb accent
català. Qui és el campió del món del muntanyisme? Parla català. Parlant de
futbol, un dels millors equips mundials, per no dir el millor, té la seva seu i
el seu estadi a la Capital de Catalunya. La llista no s’acaba aquí. Hi ha més veus,
però les recordades són prou significatives. Reforcen les veus catalanes les
persecuccions polítiques que directament o indirecta pateixen esportistes i
clubs. I una manera de fer mal a Catalunya és també desprestigiant el seu
esport. Però com activitat humana que és també està sota la protecció de la
llei natural. L’esport és un model de reunió i d’expressió i com a tal protegit
per la llei corresponent a les col·lectivitats i a la llibertat d’expressió. És
veritat, per exemple, que l’esport d’elit, voldria pensar que per mor del progrès,
evoluciona cap a una globalitat que és bona si respecta la individualitat
corresponent. Tot depen de la manipulació que se’n fassi de la filosofía del
globalisme, quan la política no té escrúpols de manipular la filosofía i la
religió, quins significats exemples són la que va fer Rússia de la filosofía
d’Engels i March, i l’Espanya de Franco de la religió católica. La manipulació
de la filosofía de la cultura porta inexorablement a la corrupció i a les
desigualtats socials. I l’esport també n’és una víctima. És d’esperar que veus
com la catalana ajudin a tornar les aigües a la seva llera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada